Processos de creació creativa. Un taller. Tres autors

Manuela Lorante, Alex Domenech i Paula Artés

Este taller dissenyat per PHOTOALICANTE proposa abordar els processos de creació des de la mirada i treball de tres autors antagònics. En dos jornades Manuela Lorente, Alex Domenech i Paula Artés dissenyaran i realitzaran tres mòduls en que els participants treballaran tres formes diferents d'abordar el fet fotogràfic, el procés d'investigació i els resultats de producció.

Trencar, ratllar, riure i plegar per a crear… En aquest taller els participants podran elaborar el seu propi fanzine – pòster a través de tècniques senzilles i molta creativitat. Per a realitzar aquest fanzine s'utilitzarà el dibuix, l'escriptura, el collage i, per últim, un packaging per a portar-lo a la realitat.

Idea i realització: DaGuten. Escuela Gráfica de Barrio.

Trencar, ratllar, riure i plegar per a crear... En aquest taller els participants podran elaborar el seu propi fanzine - pòster a través de tècniques senzilles i molta creativitat. Per a realitzar aquest fanzine s'utilitzarà el dibuix, l'escriptura, el collage i, per últim, un packaging per a portar-lo a la realitat.

Idea i realització: DaGuten. Escuela Gráfica de Barrio.

Es una experiència familiar en la que majors i xicotets disfrutaran d'una vivència que no s'esperen en un museu: es tracta d'un viatge que alguns quasi hauran oblidat i altres todavía no han viscut.

Visitarem el museu, però també ens encontrarem amb el nostre xiquet interior o amb la persona que ens agradaria arribar a ser. Ho farem a través d'un taller per a uns i una visita per a altres, en la que tots hauran de prendre una decisió. Però compte, no moltes són les persones que s'atrevixen a asomarse a El Otro Lado. ¡Hi ha que tindre un mínim d'esperit aventurer!

Ven i descobrix l'art contemporani d'una manera que potser no t'ho hagen contat mai. L'únic que us volem garantir és que grans i xicotets disfrutaran, recordaran, somniaran, compartiran i com sempre ens agrada dir, s'emocionar.

Idea i realització: Ester García Guixot, Extrarradio.

Durant tot un any i una vegada per setmana, Giorgia Lupi i Stefanie Posavec es van enviar una postal reflectint dades de les seues vides personals. Coses com: "quina música t'agrada, quant temps passes sola i acompanyada o quins sons t'envolten", es van convertir en bells dibuixos fets de les seues dades personals.

Totes aquestes postals es recullen en el llibre "Dear data" on també trobem les pautes i idees que van anar descobrint les dos artistes durant l'experiment. En aquest taller de "Jo, artista" coneixerem aquest projecte de Giorgia Lupi i Stefanie Posavec, mitjançant el format de "diari visual" vivenciant l'expressió artística a través de dades personals.

Coordinat per Va de cuentos i María Maraña

Reprenim l'activitat de YO, ARTISTA amb aquesta sessió entorn de l'exposició de Bruno Munari, artista total i multifacètic. Durant el taller posarem en pràctica els jocs creatius que Munari va recollir en el seu llibre titulat "Fantasía", per a esbrinar d'on venen les idees, com funciona la creativitat i de quina manera podem entrenar la imaginació.

"La fantasia, la invenció i la creativitat pensen, la imaginació veu". (Munari)

Coordina: María Maraña i Va de cuentos

En el taller explorarem les escultures d'Asawa, la tècnica del teixit amb filferro, el dibuix en l'aire, dibuix expandit i l'observació de la natura com a font d'inspiració.

Ruth Asawa (1926 -2013) va ser una escultora estatunidenca d'origen japonès i activista devota que va defensar incansablement l'educació artística. Reconeguda mundialment per les seues escultures penjants biomòrfiques, teixides amb cable d'acer, Asawa va trobar en aquesta tècnica artesanal allò que estava buscant: el dibuix expandit i produït amb materials tridimensionals. Una altra part del seu treball escultòric està inspirada en la tradició de l'origami japonès i del treball amb el paper, també té obres de caràcter més lineal, més inspirades en els seus dibuixos i amb formes arbòries.

Coordina: Va de cuentos i María Maraña

Květa Pacovská (Praga, 28 de juliol de 1928) és una pintora, escultora i il·lustradora txeca. Va estudiar i es va graduar en Arts Aplicades. Va ser professora a Berlín, i com ella mateixa ha dit, es va iniciar en l'art de la il·lustració intentant compartir una activitat amb els seus fills, en l'intent de compartir quelcom creatiu.

Encara que és distingida com a il·lustradora, després de la dècada dels 90s Květa també ha desenvolupat una carrera en l'escultura i la pintura amb nombroses exposicions a Alemanya, França, Holanda, Bèlgica i Japó, amb mostres al Centre Pompidou de París i al Museu d'Arts Aplicades de Frankfurt, entre altres. Tant en la seua obra pictòrica com en les seues il·lustracions infantils es veuen les influències del constructivisme i el joc i el color que remeten a Paul Klee i a Vasily Kandinsky. El seu és un constructivisme molt sensible, i en els seus dissenys s'evidencia la influència de l'Escola de la Bauhaus. Coordinació: Va de cuentos i María Maraña

Yves Klein sempre pensava en com sorprendre a la seua audiència, un dia va donar en la clau, pintaria tot d'un blau especial, únic. La resta és història. Ací, com en els seus anteriors llibres Fausto Gilberti ens conta la seua peripècia vital i artística amb humor i intel·ligència.

El 9 de març de l'any 1960, Yves Klein realitza la seua performance, Antropometries de l'època blava a la Galérie Internacionale d'Art Contemporain de París. L'obra consistí en la realització de dos pintures antropomorfes de gran format conduïdes per Klein. La seua producció consistia en l'aplicació de pintura feta amb el pigment IKB, un blau marí fosc manufacturat i patentat per l'artista, sobre el tòrax i els muslos de cossos de dones nues, que una vegada cobertes en pintura, pressionaven els seus cossos contra grans fulls de paper blanc. El resultat era una impressió monocromàtica i abstracta d'eixos cossos femenins en escala real.

Graciela Iturbide és una icona de la cultura mexicana. Una fotògrafa que construeix imatges plenes de realisme, allunyades de la màgia o el surrealisme, dos termes amb els quals en ocasions s'han definit les seues fotos, encara que ella fuig d'ambdós conceptes. Les seues imatges, més allà de documentar la vida mexicana, proporcionen un trasfons que es compon de diferents històries, una mescla de l'indígena i el postcolonial que ella mateixa defineix com el "tempo mexicano".

En aquest taller explorarem la creació d'imatges amb l'ocell com a protagonista, utilitzant la tècnica del foto-collage.

Coordinació: Va de cuentos i María Maraña

Qui més i qui menys s'ha trobat alguna vegada davant d'un tauler de El Joc de l'Oca. I sí, es tracta d'eixe joc tradicional, molt senzill i divertit, al qual poden jugar dos o més jugadors. Pot ser que no faça falta, però te contem de què va: cada jugador ha d'anar avançant la seua fitxa per un tauler compost per 63 caselles que formen una espiral. Cada casella té un significat i algunes són més especials que altres. Per exemple, hi ha caselles en les quals s'ha de retrocedir, altres en les quals perds torn i altres en les quals avances caselles. Guanya el jugador que abans aconseguisca portar la seua fitxa fins a l'última casella, coneguda com a "el jardí de l'oca".

Actualment, este joc està pràcticament en totes les cases i es considera un clàssic. Però, si ens caracteritzem per alguna cosa, és perquè ens encanta 'transformar' les coses perquè el món siga un poquet millor.

Per això, des de Daguten. Escola Gràfica de Barri, en col·laboració amb el MACA (Museu d'Art Contemporani d'Alacant), vàrem tindre una idea. I vàrem voler cridar a eixa idea: El Joc de "L'Oca dels Sers Diversos". Escrit així, potser sone massa complicat. Però en absolut ho és. Al contrari, en realitat té molta més lògica de la qual es podria pensar en un principi. Perquè, acàs la nostra societat no és diversa?

Així que ens disposàrem a crear una versió alternativa d'este clàssic dels jocs de taula. Per a això, per suposat, volíem comptar amb artistes que idearen i dissenyaren tant el text com els dibuixos de les caselles que anava a tindre el nostre nou joc. Però no artistes qualssevol, és clar que no. Volíem que foren artistes que, de veritat, aportaren una visió del que és la diversitat. ¡I vaja si l'aportaren!

Les persones participants són usuàries de diferents centres, aules i col·lectius d'Espanya i Camerun que saben de primera mà el que és viure la diversitat. També saben el que és sofrir, a vegades i per desgràcia, quan una altra persona no accepta o tolera la diversitat. Però, per damunt de tot, saben que totes les persones, sense excepció, som diverses. Sers diversos. I això és el que ens fa iguals.

Així que somrieu, perquè teniu en les vostres mans un joc amb personatges diversos i caselles alternatives, dissenyat per i per a persones diverses. Com tu. Com jo.

Amb este Joc de "L'Oca dels Sers Diversos" l'únic que pretenem és, per una part, donar-li la volta a un dels jocs més divertits i famosos de la història amb un disseny diferent, totalment creatiu i divertit. I, per l'altre, visibilitzar i reivindicar que la diversitat és el que ens enriqueix com a sers humans.

¡Que ho disfruteu!