SR. LOBEZNO és un dels noms clau de l'escena de clubs espanyola. Especialista en música negra, la seua carrera s'ha anat forjant des de fa més de dues dècades convertint-se en una figura de referència en les sales, no només com a DJ sinó com a promotor, director de club, programador i gran col·leccionista de vinilos. Fundador del Afrodisia Club de Granada, sala de referència a nivell internacional de sons negres amb més de 20 anys de trajectòria, també va ser co-creador del segell discogràfic ENNEGRO DISCOS.
Les seues sessions, sempre en vinilo, són una combinació perfecta de ritme, qualitat i innovació sense perdre de vista les referències del passat.
A càrrec de la Cía Ogmia "Replicant" Coordina: OtraDanza
Actuació que transcendeix la dansa contemporània per a reflexionar sobre el cos en moviment.
El món està governat per una voluntat incansable i incandescent que ens converteix en màquines de desig. Desitgem sense cessar i, després de la satisfacció d'un anhel, sorgeix un altre que exigeix ser complert. Aquesta dinàmica ens arrossega sense treva entre dos pols inevitables: el sofriment i l'avorriment.
En aquest vaivé, la búsqueda de la llibertat es presenta com un desafiament, ja que el lliure albir sempre estarà condicionat pel desig.
Replicant explora la intersecció entre la dansa, l'existencialisme i el transhumanisme. L'obra indaga en la condició humana, la llibertat i l'autodeterminació, utilitzant el cos en moviment com a mitjà d'expressió. També busca oferir una mirada personal sobre l'esperit, la vida i la consciència individual, així com examinar el conflicte moral en la construcció de l'ésser.
¿Són la llibertat i l'autodeterminació condicions essencials per a definir allò humà?
"Utopic Liberty". Instal·lació d'Elio Rodríguez a la façana.
Esta sèrie d'Elio Rodríguez convida l'espectador a explorar la relació entre lo monumental i lo orgànic, lo real i lo utòpic, a través d'un diàleg lúdic i crític amb monuments icònics. Este projecte, desenvolupat intensivament durant els últims anys, té les seues arrels en 2010, quan Rodríguez va crear Ceiba Negra, una monumental escultura inflable per a The Mattress Factory de Pittsburgh. Eixa experiència va marcar l'inici d'una exploració sobre intervencions artístiques que desafien la rigidesa de l'espai i l'arquitectura.
"Óscar Domínguez i Canàries: La conquesta del món per la imatge". Coordina: Isabel Tejeda
Comença un nou cicle de xerrades baix el nom "Altres col·leccions, altres mirades". En aquest inici comptarem amb la presència del conservador del TEA Tenerife Espacio de las Artes, Isidro Hernández Gutiérrez, amb el que ens adentrarem en la idea de "Óscar Domínguez i Canàries: La conquesta del món per la imatge".
Hernández abordarà algunes de les claus de l'abast i la significació de l'avantguarda canària i la revista internacional de cultura Gaceta de arte (1932 - 1936), detingent-se especialment, en l'obra del pintor Óscar Domínguez, qui ha sigut considerat, junt a Miró i Dalí, una de les grans aportacions de la pintura espanyola al surrealisme internacional.
Amb Sonia Martínez, Esther García Ejome i Tania Safura Adam.
Amb Sonia Martínez, Esther García Ejome i Tania Safura Adam."Espanya Negra: viatge cap a la negritud en l'espai-temps" és una investigació col·laborativa i situada, proposada en un moment de despertar de la negritud espanyola en el qual impera la necessitat d'incorporar noves històries i discursos en l'esfera pública. Iniciada el 2021 per Diàspora LAB de Ràdio Àfrica, ha posat de manifest la gran necessitat de profunditzar sobre la relació de la negritud en el territori espanyol. El seu pas per les diferents institucions museogràfiques com ARTIUM al País Basc, CCCB a Catalunya, MNCARS a Madrid i IVAM a València i voltants, ha sigut un pilar fonamental per a fer emergir de l'arxiu i del territori públic i domèstic, un nou subjecte col·lectiu negre.
Durant aquesta sessió podrem aprofundir en les vicissituds d'aquest projecte inèdit en el context espanyol. Per una banda, Sonia Martínez com a responsable d'IVAM, ens parlarà de com la institució, que portava temps realitzant exploracions entorn de la negritud, incorpora la investigació en el marc museogràfic; Tania Safura Adam, coordinadora d'"Espanya Negra", compartirà els seus límits metodològics, reptes i encrucijades; i, per últim, Esther García Ejome, com a investigadora del territori valencià, ens compartirà alguns descobriments de la zona.
Comencemos un nou club de lectura: Món llibre africà, a través de Sonia Fernández Quinconces; llicenciada en Dret (UPV-EHU) i especialista en Drets Humans en un món global per la mateixa Universitat.
Sonia Fernández col·labora amb diversos mitjans, com a col·laboradora del diari El País, i iniciatives sempre en relació amb les literatures africanes i premi de les Lletres Africanes concedit per la Fundació L'Ocell Blau. El seu espai en la xarxa, "Literáfriques", al qual anomena "Simplement Literatura", gira en torn a aquestes lletres i el seu univers. Literáfrica és un projecte liderat per Sonia Fernández Quinconces i creat per a donar a conéixer la Literatura Africana i l'Oralitat.
La història de la presència de les dones en les literatures africanes ha sigut un relat de força, resistència i, sobretot, de molt talent. Van haver d'afrontar múltiples obstacles i lluitar contra prejudicis i infravaloracions. Menyspreades, apartades i arrinconades, les seues veus, malgrat això, van aconseguir fer-se sentir. I van anar creixent en nombre, omplint espais que abans estaven buits, escrivint sobre qüestions que els incumbien directament, com a dones, com a africanes.
La representació de les dones africanes s'ha anat teixint de falses o distorsionades imatges. Moltes, incompletes. Per això era tan necessari que les dones tornaren a recuperar la paraula que, des de temps ancestrals, els ha pertanyut. I escrigueren. En fer-ho ens han retornat infinitat de visions, fent-nos comprendre múltiples situacions i convidant-nos a acompanyar-les pels seus pensaments i vivències tant íntimes com col·lectives.
En la sessió anterior d'Arborescents ens vam quedar amb les ganes de parlar de les xicotetes plantes que sorgeixen lliurement de fissures i racons difícils de «netejar». Tant ficus monumental i tan poc mala herba valenta ens va impulsar a dedicar la següent sessió a elles, a les ¡plantes V.I.P.! (very important plants). Us contem com ens ho vam muntar.
¿Per què són importants les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt?
Les plantes que creixen en les fissures de l'asfalt en les ciutats no només són símbols de resistència biològica, sinó també agents clau dins dels nous enfocaments sobre biodiversitat urbana.
Per a repensar les plantes urbanes no com a «residus verds» sinó com a agents vius que reclamen el seu lloc, hem d'entendre que preservar allò salvatge no és només protegir boscos llunyans, sinó també respectar una fissura on brota vida.
Constitueixen laboratoris espontanis de vida i evolució. Són «zones de llibertat», on la vegetació creix sense intervenció humana directa.
Desempenyen un paper essencial com a microcorredors verds. Actuen com a connectors entre fragments d'hàbitats urbans dispersos, permetent el flux d'espècies —des d'insectes pol·linitzadors fins a microorganismes del sòl.
La biodiversitat urbana depén d'aquests espais no planificats. La biodiversitat que aporten aquestes plantes augmenta la resiliència ecològica.
«Plantes VIP» com a mediadores culturals i socials: Una lectura nova d'aquestes plantes és entendre-les com a mediadores culturals i socials. La seua presència desafia la narrativa tradicional del control humà sobre la natura urbana i planteja una estètica del desordre que convida a repensar el disseny de les ciutats. En lloc d'erradicar aquestes manifestacions espontànies, podríem integrar-les en un nou model d'urbanisme que accepte allò no planificat, fomentant una relació més flexible i ètica entre allò construït i allò viu. Aquest enfocament pot connectar-se amb conceptes recents com el dret a allò salvatge en la ciutat.
Dins de l'event Giroscopia, el MACA acull la projecció del curtmetratge "Insurrección" de Jorge Hinojosa i Daniel M. Caneiro i posterior taula rodona amb el director Jorge Hinojosa i alguns actors i equip del curtmetratge. Com a tancament es projectarà el vídeo de making of del rodatge. Moderadors: Enric Mira i Ingrid Granda
Creació i direcció: Aurora Bauzà & Pere Jou Interpretació i composició musical: Aurora Bauzà & Pere Jou
Ull extern: Alessandro Sciarroni
Producció: Ariadna Miquel i Management: Art Republic
Aurora Bauzà i Pere Jou són compositors, creadors i intèrprets a l'avantguarda de les arts escèniques. La seua investigació principal gira entorn de la veu humana i les seues intrincades connexions amb el cos, el moviment, l'espai, l'escenari i la llum. Les seues composicions van més allà dels límits tradicionals dels gèneres artístics, tractant la música com una entitat multidimensional amb qualitats físiques, escèniques, visuals, dramatúrgiques, expressives i poètiques. El seu enfocament artístic únic implica una pràctica física i de moviment que descompon el moviment resonant del so (cant) del moviment visual, creant una interacció distintiva. La coreografia, vista a través d'una lent acústica, es fusiona de manera fluïda amb la composició musical, conformant l'essència i l'estructura dramatúrgica del seu treball interdisciplinari.
I AM (T)HERE és una obra escènica i musical que explora la relació entre el cos i la veu. A través de la repetició obstinada d'una melodia vocal, i acompanyat per una atmosfera electrònica, l'intèrpret/cantant es mou en busca d'un cos emancipat de la veu, trencant amb la tradició musical clàssica en la qual el cos està silenciat i subordinat al discurs vocal. I AM (T)HERE busca un llenguatge físic i vocal que planteja noves formes d'interacció entre el cos i la veu. Un llenguatge interdisciplinari, híbrid i transversal que construeix una semàntica pròpia dins de la relació cos/veu i que no jerarquitza entre disciplines de les arts vives com el moviment i el so. La peça encarna un cos atrapat entre dues dinàmiques diferents, la veu i el moviment, que evolucionen en direccions oposades, creant un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seua pròpia identitat.
El Gran CoroDelantal, compost per cantants del CoroDelantal MACA i del CoroDelantal de Madrid, estrena l'obra Sin cuerpo, creada específicament per a l'ocasió per la famosa compositora i arquitecta Anna Bofill Levi, acadèmica de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El poema que ha inspirat l'obra està escrit per Cinta Montagut, poeta catalana. Ambdues artistes porten mesos treballant en aquest projecte junt a Sonia Megías, directora del CoroDelantal, i ja han realitzat diversos assajos i reunions presencials amb ambdues branques del cor a Alacant i a Madrid respectivament.
Sin cuerpo és una obra encarregada pel MACA i serà assajada pel CoroDelantal MACA junt a Anna i Cinta des del dimarts 25 de març en els diferents espais del museu, per a realitzar l'estrena mundial de la mateixa el diumenge 30 a les 12:30. L'obra barreja el so dels cants rodats de Cadaqués (on resideixen les creadores de la peça) i d'Altea, amb les veus de les cantants del cor i les ressonàncies dels diferents espais del museu. Es tracta d'una obra en moviment, en la qual el comportament del grup evoca els cors de l'Antiga Grècia.
Una creació bonica i molt original, una fusió entre música i arquitectura que no deixarà a ningú indiferent.
