Elvira Dyangani, Directora del MACBA : "La Barcelona anticolonial i la possibilitat d'un planeta negre". Coordina Isabel Tejeda
Altres museus, altres mirades, és un cicle de conferències en les que els directors de museus expliquen la història i el propòsit de la institució que representen i la seua singularitat dins del context espanyol de museus d'art contemporani.
Descobreix el creuament entre música i art visual en el Taller de músiques gràfiques, un laboratori creatiu on el so i la imatge es comuniquen entre si. Este espai és una invitació al joc, l'experimentació i la imaginació col·lectiva, en el qual participants de totes les edats i nivells descobreixen formes úniques d'expressió mitjançant partitures gràfiques.
Cada sessió és única i diferent, al llarg del taller exploraràs com dibuixar la música i com interpretar sonorament obres visuals, amb exemples inspiradors d'artistes i compositors que han treballat en aquesta frontera artística. Mitjançant dinàmiques participatives, aprendràs a crear les teues pròpies partitures gràfiques i a fer-les sonar de maneres sorprenents.
Es recomana portar material de dibuix propi. No és necessària formació prèvia.
Visita a l'exposició Kara Walker amb un taller de siluetes amb l'objectiu d'explorar com les imatges construïxen la nostra percepció del món i de la història, al mateix temps que reflexionem sobre la nostra pròpia identitat dins d'eixe context i generant una obra que dialogue entre lo personal i lo col·lectiu, entre lo individual i lo històric.
Venim de la sessió anterior, MutaPlantas, molt contentes amb la sensació d'haver descobert el concepte de "mits de futur", "Cansades ja de les mitologies passades, proposem una mitologia futura, per a somiar amb…" deiem en la relatoría anterior. I això ens va empényer a continuar en aquesta sessió amb aquesta idea, perquè parlar de futurs desitjables és una actitud proactiva cap al canvi, i si la fabulació de l'origen mítico de les coses ajuda a entendre el present, imaginar retroactivament el camí cap al futur des d'un mite creat dins de 500 anys, que mira al passat (el nostre present) i fabula míticament el seu present (el nostre futur)… ¡pot ser una eina molt poderosa de ficció especulativa!
–¿Però com ho fem? –ens vàrem dir.
La «sala dels espeills» i l'art cinètic
Aquesta sessió anava a ser especial, perquè coincidía amb el DIM – Dia Internacional dels Museus. I per a fer una sessió centrada en l'interior del museu decidírem en el seu dia que seria en la seua 3a planta, on reposen les escultures cinètiques d'Eusebio Sempere. "La sala dels espeills", deiem. Ja havíem parlat de l'òval que flota en el vestíbul del museu en la sessió d'Arborescentes, fabulant els seus reflexos canviants i la seua geometria de varetes repetides en l'espai. Així que en aquesta ocasió decidírem que els assistents crearien mits que miren al futur usant com a activador creatiu les qualitats de l'art cinètic. L'art cinètic o cinetisme, és una corrent artística que integra el moviment físic-espacial com a element compositiu: el moviment físic real de l'obra, el moviment de l'ull sobre la peça i el moviment físic de l'espectador fan que les obres es transformin, canvien la seua aparença i la seua relació amb l'espai. També usen la llum com a element plàstic, la transformen i usen per a crear efectes espacials i transformar l'espai de l'entorn, i el fenomen de la percepció òptica creant ritmes visuals, la superposició de formes geomètriques ambigües i la percepció lumínica dinàmica. A més, Eusebio Sempere guarda una relació amb el museu molt especial: la seua donació d'una col·lecció d'art contemporani va ser el detonant per a convertir l'antiga Casa de l'Assegurada en l'actual Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Sempere quasi que va fer aparèixer el museu amb les obres que portava consigo, les va col·locar en un lloc i en torn a elles va créixer (amb reformes arquitectòniques i ampliacions posteriors) un Museu. Aquesta imatge del poder d'una obra d'art de no sols transformar l'espai circumdant, sinó crear-lo! era meravellosa, així que vàrem començar per ací!
SoniArt presenta un concert de música de nova creació. Compositora convidada Natalia G. Iglesias.
SoniArt 2025 es presenta amb la intenció de seguir consolidant un cicle de concerts entre el públic que aprecia i es sent atret per l'art actual. Són diversos els problemes amb els quals ha de lidiar l'art contemporani, sent un dels més recurrents la falta de comprensió amb la qual el públic justifica el desinterès amb el qual observen les manifestacions artístiques actuals. Sense dubte quan un compositor parla sobre la seua obra, mostrant els seus processos creatius així com les seues motivacions i necessitats expressives, s'aconsegueix una major connexió amb el públic i es despeja el camí cap a l'acceptació de l'obra. La realitat personal ens empeny cap a sensacions diferents segons el nostre moment vital. Però la comprensió del pensament de l'artista i dels seus processos creatius ens permeten obtenir un acostament real sobre la creació de les obres, del fet estètic i de les motivacions de l'artista.
A càrrec de la comissària de l'exposició, Rosa M.ª Castells.
La mostra reuneix els nombrosos treballs de Kara Walker presents en la col·lecció COLEC-003 del MACA. 44 peces que recorren part de la seua trajectòria i constitueixen un dels conjunts d'obra més complets de l'artista existent en institucions europees. Ací es mostren dibuixos, gravats, escultures, llibres d'artista i un dels seus vídeos més recents, un total de 31 obres donades en propietat al MACA en 2021 i 13 peces dipositades en 2024 per a aquesta exposició que han viatjat des de Nova York
Per a públic adult. Entrada lliure fins a completar aforament.
Mostra escènica fruit del laboratori juvenil del programa No More Boring Artists. Una proposta teatral on el circ es converteix en metàfora de resistència i comunitat. Creació col·lectiva. Joves protagonistes. Pura emoció.
"¿Què més es pot perdre quan ja no queda res? Eixa és la pregunta que es fan els integrants del circ, quan ocorre la gran tragèdia. Decidits a canviar el rumb d'esta història contada amb humor i sarcasme, ens faran reflexionar sobre com la solidaritat, el treball en equip i la màgia que envolta un espectacle poden trencar el cercle de l'esclavitud i la pobresa a costa del benefici d'uns pocs. O eixo és el que pensaven."
Sobre el projecte:
La mostra és el resultat del laboratori escènic realitzat durant els primers mesos de 2025 en el MACA. Un projecte col·lectiu que uneix teatre d'objectes, creació contemporània i reflexió social a través de les arts vives, i que forma part del programa "No More Boring Artists", referent escènic juvenil des de 2021.
