Guanyadora del Premi Talía 2024 a millor intèrpret femenina.

Un passatge on abraçar les mutacions i el procés de canvi. Un lloc intermedi en busca d'una nova versió de un mateix.

Esta peça és un manifest sobre el que es construïx des de l'obscuritat, des de la dubta, en la grieta que no ensenya sinó que suggereix.

Un treball que descansa en el lloc de trànsit.

En busca de la bellesa que emergeix de l'acceptació de l'imperfecte, de l'asimetria, de l'irregular, i del soroll i tràfic que es diposita en un cos flac, vulnerable i desestructurat.

L'artista

Nascuda a Barcelona en 1984. Lorena Noguera es forma com a ballarina en l'Institut del Teatre de Barcelona, on es gradua en 2005, i en la companyia IT Dansa, on treballa el repertori de coreògrafs de prestigi internacional com Ohad Naharin, Jirí Kilyán, Stijn Celis i Nacho Duato entre altres.

Des de fa més de 10 anys forma part activa de l'equip artístic de La Veronal, treballant junt a Marcos Morau com a assistent en la coreografia i ballarina, treballant tant en les coreografies pròpies de la companyia com en les creacions externes: The Royal Danish Ballet, Beijing dance Teather, Göteborgsoperans danskompani, National dance compañero Wales, Companyia Nacional de Dansa, Scapino Ballet, Carte Blanche, Norrdans, Skanes Dansteater ...

También ha treballat amb altres companyies reconegudes com Gelabert-Azzopardi, Lanònima imperial i Companyia de dansa Plan B. A més, com a coreògrafa ha creat els seus propis treballs amb els quals ha obtingut premis en certàmens coreogràfics nacionals. Entre els diversos reconeixements que ha rebut, va ser guardonada com a millor intèrpret femenina en els Premis de la Crítica de Catalunya 2016.

En 2018, junt a diversos companys de promoció de l'Institut del Teatre, va posar en marxa el projecte denominat HOTEL col·lectiu escènic. Es tracta d'una nova companyia de dansa que neix amb la voluntat de construir creuaments que permeten habitar l'imaginari i el món d'altres artistes. Per a això, conviden artistes de diferents disciplines escèniques a crear i dirigir-los. La formació es va estrenar en juny de 2018 amb dos peces breus en la Sala Hiroshima.

Francisco Picó. Arquitecte. El somni de la modernitat. Relats d'un pont.

Des del relat sobre l'aventura del projecte i de la construcció del pont de Sant Jorge d'Alcoi, com a pretext, amb una mirada des de l'actualitat, observarem el destí del somni de la modernitat al final dels anys vint del segle passat, d'un arquitecte, un enginyer, una empresa constructora i una ciutat.

Coordina: Santiago Varela

Col·labora: Col·legi Territorial d'Arquitectes.

Charla-Concert de fi de temporada del CoroDelantal.

Artistes convidats: Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

Col·labora: Diputació d'Alacant

Aitor Ortiz. Fotografia-Arquitectura, una relació polivalent.

Des del naixement de la fotografia en el segle XIX, aquesta disciplina ha sigut fonamental en el discurs, la difusió i la transmissió de valors arquitectònics. Sent conscient de la seua dependència, l'arquitectura ha fet ús de la fotografia en infinitat d'ocasions com una part integrada en el propi projecte, no donant-se aquest per acabat fins que el fotògraf documenta el resultat final.

En aquesta conferència, Aitor Ortiz ens farà un breu recorregut per la seua obra i trajectòria professional, incidint en la necessitat d'establir un marc de relació arquitecte-fotògraf que determine les necessitats narratives i de difusió de cada projecte.

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Col·legi d'Arquitectes d'Alacant

Eusebio, sense res a amagar.

"Eusebio, sense res a amagar", és una lectura dramatitzada proposada pel grup Paraules Majors que rend homenatge al centenari d'Eusebio Sempere. Submergint el públic en la intimitat de l'artista alacantí, la performance desvela l'essència de Sempere a través dels seus propis textos poètics i personals. Explorant els seus pensaments més profunds, la lectura ens convida a un viatge emocional, revelant la vulnerabilitat i la geni de l'artista. Amb una selecció meticulosa de poemes i postals, "Sense res a amagar" il·lumina la complexitat de l'artista, oferint una experiència commovadora i autèntica que celebra el seu llegat durador.

L'EASDA (Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alacant) en col·laboració amb el MACA presenta, des de l'1 fins al 8 de març, l'exposició: "Jo no vull ser Ventafocs".

La mostra exhibeix més de 50 peces de calçat "il·lustrat", creades per l'alumnat de segon del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Il·lustració en l'assignatura de tècniques d'expressió gràfica.

Cada proposta de l'alumnat: sabata, esportiva, bota, xancla… és una visió personal que expressa les diferents situacions viscudes en l'àmbit familiar o en l'entorn més pròxim en relació amb la problemàtica de gènere.

Els objectius del projecte docent, comissariat per Alicia Rodríguez Boado i Mª Lucrecia Bernal Valencia són:

Posar de manifest mitjançant l'art d'acció social el rebuig cap als estereotips dels contes, que ens influencien i condicionen des de la infància.

Propiciar la recerca de solucions creatives que ens conduïsquen cap a la igualtat de gènere.

Daría de Seta. Arquitecta. "Projectar a partir de la preexistència"-Un enfocament cultural i sostenible cap al lloc.

-Atenció al lloc.

El projecte arquitectònic pretén ser un procés guiat pel caràcter del lloc (condensat de societat, territori, paisatge, cultura, medi ambient), una oportunitat per a llegir i reinterpretar l'existent, ja siga natural o antropitzat, urbà o rural, centre o perifèria, patrimoni històric o zona abandonada. La transformació del lloc i el seu entorn produït per la intervenció arquitectònica es converteix en una oportunitat preciosa per a tornar a llegir, adaptar i realçar les riqueses del context.

-Diàleg entre l'existent i el nou.

Lluny d'interpretar el projecte com un procés conservador, creiem que l'aspecte que projectem amb el nostre treball ha de ser el resultat d'una sensibilitat contemporània capaç de dialogar amb el present, amb qui l'utilitza hui. El projecte ha de proposar solucions que parlen la llengua de qui viu allí, sent imatges del nostre temps. Per a afegir una peça honesta al mosaic de la història dels llocs és essencial escapar de l'historicisme, la mímica i, en canvi, és necessari operar en clau contemporània.

– Què és realment necessari?

Respondre a aquesta pregunta abans de començar a dissenyar solucions és molt important per a nosaltres. Des de fa algun temps estem convençuts que, per a aconseguir el millor projecte, les solucions amb el major impacte expressiu i conceptual són fonamentals per a entendre què és estrictament necessari, no només en termes de reducció d'impactes i costos, sinó sobretot en termes de rigor i precisió. Anàlisi de necessitats i qualitats existents. Una manera ètica de relacionar-nos a través de la nostra professió amb el món en el qual vivim i investigar les noves formes de bellesa.

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Colegio de Arquitectos de Alicante

"Barca Magia. Performance i xerrada" Activitat que forma part del Festival Barca Magia 28/82 de Música Experimental.

[embed]https://youtu.be/_HJL7zmFyuM[/embed]

Intèrprets:

Gran CoroDelantal

Orquestra de Violoncel·los d'Almoradí

Juan Francisco de Dios Hernández, performer

Mireia Lallart, soprano

Cecilia Martínez, directora

Programa:

6 Duos de violes_ (1989)* ……………. Ramón Barce

Coral parlat (1966) …………….……… Barce

Embrace & Breathe (2023) …………. Sonia Megías

Duo 11 (1989)* …………………........…. R. Barce

LBaila (2006) …………………........……. S. Megías

Duo 17 (1989) * ………….........………… Barce

El viatge (2023) …....………. Armbruster/Megías

Duo 18 (1989) * …………………………… Barce

Barca Magia (2024) …………………….. Megías

* versió de Sonia Megías per a violoncel·los

Yolanda Cónsul Pascual. Arquitecta. "Dins de les seues cases".

¿Què fa un mestre de l'arquitectura espanyola, com és Julio Cano Lasso quan projecta la seua pròpia casa? ¿investiga? ¿consolida? I sobretot... ¿fins a on arriba la seua implicació en el disseny?

Són moltes les preguntes que van provocar el desenvolupament d'una investigació que va acabar en una tesi doctoral llegida a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid en febrer de 2015 i de la qual ara extraiem en aquesta conferència el capítol referent a l'habitatge de Julio Cano Lasso a La Urbanització de La Florida a Madrid (Espanya).

L'habitatge del Carrer Güecho ha sigut objecte de moltes publicacions, però potser en cap d'elles l'ull s'ha "colat" en l'espai protegit, en la intimitat del llar. Per això hui parlem de l'espai interior, de l'envolvent que cobija i permet el desenvolupament de la vida familiar més allà dels murs que delimiten l'habitatge. S'ha escrit molt sobre la casa pròpia i en aquesta conferència es pretén donar una nova volta de tuerca a la mirada, passant d'estudiar les seues cases a assomarns "dins de les seues cases".

En eixe territori tan delicat l'arquitecte ha d'aunar decisions que afecten el seu entorn, convertint a la pròpia família en les persones que van a experimentar eixe espai, que a més els acompanya en el temps adaptant-se a les diferents situacions per les quals inevitablement passa una família en el seu recorregut vital.

El client és el més exigent. El marge d'error…estret.

Entrem doncs...

Yolanda Cónsul

Coordina: Santiago Varela

Colabora: Colegio Territorial de Arquitectos

Per a celebrar el centenari del naixement d'Eusebio Sempere CoroDelantal oferirà la performance "Solsticio Sempere".

¿Com sonen les línies paral·leles?, ¿com sonen els distints efectes de l'art cinètic d'Eusebio Sempere?

Tot això ho degustaràm gràcies al CoroDelantal MACA, dirigit per Sonia Megías