Květa Pacovská (Praga, 28 de juliol de 1928) és una pintora, escultora i il·lustradora txeca. Va estudiar i es va graduar en Arts Aplicades. Va ser professora a Berlín, i com ella mateixa ha dit, es va iniciar en l'art de la il·lustració intentant compartir una activitat amb els seus fills, en l'intent de compartir quelcom creatiu.

Encara que és distingida com a il·lustradora, després de la dècada dels 90s Květa també ha desenvolupat una carrera en l'escultura i la pintura amb nombroses exposicions a Alemanya, França, Holanda, Bèlgica i Japó, amb mostres al Centre Pompidou de París i al Museu d'Arts Aplicades de Frankfurt, entre altres. Tant en la seua obra pictòrica com en les seues il·lustracions infantils es veuen les influències del constructivisme i el joc i el color que remeten a Paul Klee i a Vasily Kandinsky. El seu és un constructivisme molt sensible, i en els seus dissenys s'evidencia la influència de l'Escola de la Bauhaus. Coordinació: Va de cuentos i María Maraña

"No more boring artists. Campamento Escénico 14_18" és un projecte de creació a través de les arts escèniques… i molt més. És una invitació a la reinvenció del concepte de museu que tenen els joves. Volem que el museu es convertisca en l'epicentre de les seues passions, els seus interessos i les seues aspiracions. Sabem que això passa per despertar l'emoció, la imaginació, el debat, l'encontre i el descobriment. És necessari arribar fins a ells, i posar en el centre els temes que veritablement els interessen. Al cap i a la fi, l'art és un llenguatge, i volem que els nostres joves s'expressen a través d'ell. Volem una societat creadora. Volem que siguen art.

Objectius

Convertir el MACA en un espai de referència entre la població juvenil.

Acostar a les persones joves a l'art contemporani perquè, no sols ho comprenguen, sinó que també es convertisquen en agents creadors.

Fomentar l'interès per la producció i creació artística mitjançant les arts escèniques.

Propiciar la sensibilització social i la consciència crítica a través de la posada en pràctica de les diferents disciplines artístiques.

Oferir alternatives d'oci cultural que puguen consolidar-se més allà de la calendarització del projecte a través de la creació de col·lectius artístics permanents.

Establir ponts de diàleg intergeneracional a partir de l'ús de les noves tecnologies i xarxes de comunicació

Dirigit a joves de 14 a 18 anys.

Idea i coordinació: AmbulantesLab seleccionat en la convocatòria #cercles 2021 del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

El "No more Boring Artists: Laboratori Escènic" és una proposta anual d'arts escèniques dirigida a joves entre 15 i 25 anys. Esta iniciativa busca donar-li continuïtat a l'èxit del "No more Boring Artists: Campus Escènic", un programa intensiu d'estiu que ha capturat l'atenció de nombrosos joves, estenent el seu esperit creatiu al llarg de l'any.

El laboratori oferirà un espai únic de creació i experimentació, on els participants treballaran en tres projectes trimestrals de creació escènica. Cada projecte estarà inspirat en les obres d'artistes destacats de les col·leccions del MACA i culminarà en una mostra pública al final de cada trimestre, permetent als joves compartir les seues creacions en un entorn professional i enriquidor.

Objectius

Convertir el MACA en un espai de referència entre la població juvenil.

Acostar a les persones joves a l'art contemporani perquè, no sols ho comprenguen, sinó que també es convertisquen en agents creadors.

Fomentar l'interès per la producció i creació artística mitjançant les arts escèniques.

Propiciar la sensibilització social i la consciència crítica a través de la posada en pràctica de les diferents disciplines artístiques.

Oferir alternatives d'oci cultural que puguen consolidar-se més allà de la calendarització del projecte a través de la creació de col·lectius artístics permanents.

Establir ponts de diàleg intergeneracional a partir de l'ús de les noves tecnologies i xarxes de comunicació

Yves Klein sempre pensava en com sorprendre a la seua audiència, un dia va donar en la clau, pintaria tot d'un blau especial, únic. La resta és història. Ací, com en els seus anteriors llibres Fausto Gilberti ens conta la seua peripècia vital i artística amb humor i intel·ligència.

El 9 de març de l'any 1960, Yves Klein realitza la seua performance, Antropometries de l'època blava a la Galérie Internacionale d'Art Contemporain de París. L'obra consistí en la realització de dos pintures antropomorfes de gran format conduïdes per Klein. La seua producció consistia en l'aplicació de pintura feta amb el pigment IKB, un blau marí fosc manufacturat i patentat per l'artista, sobre el tòrax i els muslos de cossos de dones nues, que una vegada cobertes en pintura, pressionaven els seus cossos contra grans fulls de paper blanc. El resultat era una impressió monocromàtica i abstracta d'eixos cossos femenins en escala real.

Graciela Iturbide és una icona de la cultura mexicana. Una fotògrafa que construeix imatges plenes de realisme, allunyades de la màgia o el surrealisme, dos termes amb els quals en ocasions s'han definit les seues fotos, encara que ella fuig d'ambdós conceptes. Les seues imatges, més allà de documentar la vida mexicana, proporcionen un trasfons que es compon de diferents històries, una mescla de l'indígena i el postcolonial que ella mateixa defineix com el "tempo mexicano".

En aquest taller explorarem la creació d'imatges amb l'ocell com a protagonista, utilitzant la tècnica del foto-collage.

Coordinació: Va de cuentos i María Maraña

Fem un recorregut pels inicis de la història del cinema experimentant amb els invents i artilugis que el van precedir, com el praxinoscopio o el taumatropo. Coneixerem també alguns dels trucs més coneguts de George Méliés, pioner en el cinema d'atraccions i creador de la majoria dels trucs i efectes especials que els directors que vindrien després, utilitzarien per a crear les seues pel·lícules. Coordinació: Va de cuentos i María Maraña

Selfie (de la veu anglesa self, 'auto' o 'a si mateix') és un terme empleat per a referir-se a les fotografies o vídeos que una persona pren de si mateixa, sola o en companyia, en general amb telèfons mòbils, tauletes o càmeres web.

I d'açò, fem art. ¿No te ho creus? Només tens que passejar per este vídeo que de manera conjunta i, sobretot, "plural", van realitzar els participants del projecte MACA Parking Club 2018 dut a terme per Extrarradio. Perquè qualsevol excusa és bona per a deixar-se portar, per a fluir, per a crear...

¡Però no te quedes mirant des de l'altre costat!

Fes-te un SELFIE en un lloc de ta casa que conte algo de tu, compartix-la amb nosaltres en el mail comunicacion@maca-alicante.es o en Instagram @macaalicante i amb totes les rebudes i, sobretot, "plural" muntarem un FLURAL SELFIE – NO SIN MI MÓVIL

Acció MACA ParkingClub. "Plural Selfie-No sin mi Móvil" per Ester García i Juan Diego Cerdá de Extrarradio.

Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de mediació cultural CERCLES del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Àlbum inspirat en l'arquitecte americà Gordon Matta-Clark i en la seua obra Conical intersect (París, 1975).

Este és un llibre formidable que ens mostra la convivència entre la ciutat i la naturalesa. Com els humans arribaem a exigir-nos per adaptar-nos a l'imprevist, com descobrim que a partir del caos, naix la nostra creativitat i com podem entendre, respectar i estimar la naturalesa, malgrat que se'ns presente de manera inesperada.

Crearem un building cut, sobre una maqueta d'una casa o edifici.

Els building cuts de Gordon Matta-Clark, suposen una mirada crítica, una reflexió sobre l'especulació, la propietat privada i la privacitat.

En Splitting (1974), l'artista partí per la meitat una casa unifamiliar d'un típic suburbi americà de classe mitjana, mentre que en Conical Intersect (1975), en esta ocasió a Europa, perforà diversos cercles concèntrics en les parets d'un edifici que anava a ser demolit en el popular barri de Les Halles de París.

Georgia O'Keeffe va ser una artista fascinant, original i decidida. Va dedicar la seua vida a l'art i va ser coneguda com la mare del modernisme americà. Potser, les seues pintures més famoses són aquelles que representen flors a gran escala. Flors vistes a través d'una "gran lupa" que augmenta les seues formes i colors fins a acercar-les a l'art abstracte. Observar, ampliar, abstraure les flors.

En aquest taller de Yo, artista experimentem amb pintures, aguades, flors i abstracció per a acostumar-nos a l'art de Georgia O'Keeffe.

El Mitolatori va començar la seua andadura en abril del 2020. Durant la pandèmia va funcionar com a mapa col·laboratiu digital de mits contemporanis. Va ser una manera de seguir connectats amb el món exterior, resignificant l'espai públic des de les nostres cases.

Un dels pilars del Mitolatori sempre va ser la resignificació urbana, perquè revisar les nostres emocions sobre l'espai públic ens empodera d'ell, perquè prestar-li especial atenció ens fa més conscients de les seues peculiaritats, i ens ajuda a valorar tots els elements del paisatge públic i urbà al posar al mateix

nivell l'edificatori (un edifici de façana emblemàtica), el vegetal (l'arbre de la plaça on jugàvem) i l'humà (la veïna que sempre s'asseia en el mateix banc del parc), entre altres. Creiem que aquesta mirada es pot tornar

radical d'una manera inesperada si es realitza des de l'òptica d'una obra del Museu prèviament vista, olida, i parlada creativament.

La mediació de les obres i els llocs es basarà en realitzar accions creatives amb elles com a objecte, per a fomentar l'observació crítica i expandida de l'obra i l'exploració subjectiva, corporal i també crítica de l'

espai urbà. A la potència significant del binomi obra-lloc li sumem així dos bagatges: el de les pràctiques de creació plàstica mediada dels tallers i laboratoris de María Maraña, i el de les tècniques d'exploració propioceptiva i fabulació identitària de les pràctiques interactives de Sergi Hernández.