Alacant celebra de manera online, la octava edició del Dia Internacional dels Museus.

L'Ajuntament, la Diputació, Aigües d'Alacant, la Universitat i el Museu The Ocean Race, proposen enguany una edició online, degut a la situació actual de tancament dels museus i centres culturals pel COVID-19.

Dotze centres expositius d'Alacant s'unixen per octau any consecutiu per a celebrar una nova edició del Dia dels Museus a la ciutat, amb motiu del Dia Internacional dels Museus (DIM). En aquesta ocasió, i degut a la situació d'excepcionalitat, el MACA, Les Cigarreres, el MUSA, la Sala d'Exposicions de la Llotja del Peix, el Museu de Betlems, i el Museu de Nova Tabarca (per part de l'Ajuntament), el Mubag, Marq i l'Institut Juan Gil-Albert (per part de la Diputació), el Museu The Ocean Race, el MUA (Per part de la Universitat) i el Museu d'Aigües d'Alacant, han preparat una programació per a tots els públics, que podrà gaudir-se de manera online.

Després de l'èxit de participació de l'any passat, amb 16.193 visitants, els organitzadors esperen que, malgrat el canvi de format, la participació siga massiva.

Cada any des de 1977, l'ICOM organitza el Dia Internacional dels Museus, un moment excepcional per a la comunitat museística internacional.

L'objectiu del Dia Internacional dels Museus (DIM) és conscienciar sobre el fet que els museus són un important mitjà per a l'intercanvi cultural, l'enriquiment de les cultures, així com per al desenvolupament de la comprensió mútua, de la col·laboració i de la pau entre els pobles. Organitzats cada 18 de maig o al voltant d'eixa data des de fa més de 40 anys, els events i activitats planejades per a celebrar el DIM poden durar un dia, un cap de setmana o inclús tota la setmana. Cada vegada són més els museus per tot el món que participen en aquesta celebració mundial: l'any passat foren 37.000 museus els que participaren en l'event en 158 països i territoris.

El lema d'enguany és: «Museus per a la igualtat: diversitat i inclusió»Amb el tema «Museus per a la igualtat: diversitat i inclusió», el Dia Internacional dels Museus 2020 #DIM2020 té com a objectiu convertir-se en un punt de trobada per a celebrar la diversitat de perspectives que conformen les comunitats i el personal dels museus, així com promoure ferramentes per a identificar i superar els prejudicis en allò que els museus mostren i en les històries que conten.

El Dia Internacional dels Museus 2020 es digitalitza

Malgrat la actual situació de pandèmia generalitzada, el #DIM2020 es celebrarà mitjançant l'organització d'activitats digitals i en línia. Per a aquells que desitgen organitzar activitats in situ, proposem una data alternativa: una celebració de tres dies entre el 14 de novembre, coincidint amb la Llarga Nit dels Museus, i el 74é aniversari de l'ICOM, el 16 de novembre, 2020

Les propostes comunicatives per al DIM Digital 2020, han estat realitzades pels alumnes de 4t del Grau de Publicitat i Relacions Públiques: Álvaro Fuentes Lledó, Carolina González Valencia, Lourdes Ros Buendía, David Sabater Zamorano i María Vila García, dins del context de l'assignatura de Producció i Realització en Mitjans Impresos; i coordinats per les professores: Ana Isabel Ibáñez Hernández i Lydia Girón Plaza. i coordinats per les professores: Ana Isabel Ibáñez Hernández i Lydia Girón Plaza.

Gràcies a tots ells.

Durant set edicions, de 2012 a 2018, el Museu va proposar un concurs de fotografia coincidint amb el Dia Internacional dels museus. En ell, es proposava a tot aquell que ho desitjara a fer-se una foto, sols o acompanyats davant o en el museu. La foto guanyadora serà seleccionada segons els següents criteris:

◦ Originalitat del lloc i de la posició o de l'enquadrament

◦ Dinamisme i entusiasme de les persones que posen en la fotografia

◦ Creativitat

Després de l'èxit de les dos edicions anteriors, a partir de la setmana que ve el MACA tornarà a comptar en les seues instal·lacions amb el cicle de cinema en VO.

En aquesta ocasió, els espectadors podran gaudir d'una mostra sobre Kurosawa en els 80, l'últim Buñuel i una mostra de la dansa en el cinema.

Cicle de cinema en v.o.s amb el qual s'estableix una política de col·laboració amb la Universitat, amb la finalitat d'atraure i donar a conéixer dos dels projectes culturals més importants que es desenvolupen en la ciutat d'Alacant a la gent més jove, així com acostar al públic un cinema d'autor, allunyat ja del circuit comercial

Quan arriben aquestes dates de desembre, en les que els dies són més curts i més freds, nosaltres tenim més ganes que mai. L'any termina, però la passió prevaleix. I és precisament aquesta passió desbordada, aquesta necessitat d'anar lluny, eixir de les pautes i saltar-se els camins marcats la que ens empeny a organitzar, un any més, en aquest TOD@S MACA: unes meravelloses jornades artístiques multidisciplinars amb l'objectiu de visibilitzar i empoderar a les persones amb discapacitat.

I tornem amb els mateixos objectius de sempre perquè, per desgràcia, segueix sent necessari treballar en això: que totes les persones puguen participar dels processos habituals creatius, dels circuits artístics, i estar presents en tots els centres educatius, en tots els espais professionals i en cada estrat d'aquesta societat. Busquem l'equidistància social, política i humana. Quelcom que no ha arribat encara per moltes qüestions. I mentre es mantinga eixe "encara", ací estarem, un any més des de 2017, celebrant aquests encontres i intercanvis plens d'emoció i inclusió en el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) entorn al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat que es celebra cada 3 de desembre.

Amb TOD@S MACA el que busquem és acostar l'art contemporani a TOT tipus de públic, propiciant així l'interès per la cultura, les arts, la participació, la creativitat i el respecte de tots els col·lectius i estrats de la ciutadania. La idea és tendir ponts entre les persones, i fer de les nostres diferències, de la nostra diversitat, en lloc d'un obstacle o un impediment comunicatiu, una oportunitat d'aprenentatge mutu, de creació col·lectiva. Tots sumem si tots participem.

El programa de TOD@S MACA es compon de nombroses activitats artístiques i culturals, en el que convertirem el museu en un espai privilegiat per a despertar el geni d'un espectador aliè al món de l'art, establint un diàleg amb el públic i inserint el museu en l'entramat social de la ciutat per a convertir-se en un lloc PER A TOD@S.

TOD@S MACA no està dirigit específicament a un grup social. No és exclusiu per a persones amb discapacitat o en exclusió social. El públic destinatari d'aquestes jornades és TOTA LA SOCIETAT. Difícilment podríem construir un món més inclusiu, tolerant i empàtic si no és comptant amb les persones que el componen. Per això, el programa d'activitats no entén de col·lectius concrets: està obert a totes les persones.

Els 5 títols de ficció que componen el cicle abarca dos continents, amb presència destacada de dones i directors africans i afroamericans pioners en un art vanguardista i crític que es libera de referents europeus i busca una gramàtica i referents propis. En línia amb la investigació de la forma i el domini de tècniques artístiques que empra Kara Walker per a aprofundir en les seqüeles històriques i psicològiques de l'esclavitud i la injustícia social, les pel·lícules han sigut seleccionades pels seus connexions temàtiques, poètiques, històriques i geogràfiques amb la producció de l'artista.

Beatriz Leal Riesco és investigadora independent, professora, crítica i programadora especialitzada en art i cinema contemporanis africans, europeus i d'Orient Mitjà. És directora de programació dels festivals Wallay! Bcn African Film Festival (Barcelona) i de AFRIKALDIA: Festival basc de cinemes africans (Vitòria). Ha treballat per al NY African Film Festival i altres festivals de cinema en el passat. Combina el seu treball com a conferencianta i comissària amb les seves activitats com a escriptora, publicant articles en una àmplia gamma de periòdics i revistes acadèmiques, entre ells El País, Cinema Journal, Secuencias, Caracteres, Ars Magazine, Asymptote, GuinGuinBali i Okayafrica. Col·labora habitualment amb institucions com la Filmoteca Espanyola (Madrid), el MUSAC (Lleó), el CCCB (Barcelona) i la Filmoteca de Catalunya a Barcelona, on actualment comissaria una exposició i un cicle de cinema sobre el fenomen dels cartells de cinema ghanesos dels anys 90 titulada COL.LISIÓ EXTREMA. Cartells de Ghana pintats a mà, anys noranta. (octubre 2025-gener 2026).

Dia 18 de novembre: Sessió Moustapha Alassane.

-El retorn de l'aventurer / Le retour d'un aventurier, Moustapha Alassane (Níger, 1966). 34'. Ficció, color, VOSE.

-Samba el gran / Samba le grand, Moustapha Alassane (Níger, 1977). 14'. Animació, color, VOSE

La primera sessió està dedicada al "pare de l'animació africana": el nigerí Moustapha Alassane (1942-2015). Format en les tècniques d'animació al Canadà sota la batuta de Norman McLaren, Alassane és un exemple d'experimentació constant amb els gèneres (animació, etnografia i cinema d'autor vanguardista), les tècniques (pintura, stop-motion, dibuix) i els materials (metall, fusta, alambres o teixits característics africans).

En Le retour d'un aventurier (1966), "primer western africà", Alassane es val de la sàtira i del western en boga per a qüestionar les dinàmiques racistes, supremacistes blanques i patriarcals de l'expansionisme nord-americà, basat en el culte a la violència. En la pel·lícula d'animació Samba le grand (1977), recorre a la tècnica del stop-motion i de ninots pintats a mà per a descobrir a un públic ampli les aventures d'un heroi llegendari africà, esborrat de la història pels colonitzadors.

Dia 19 de novembre: Sessió Charles Burnett.

-Matador d'ovelles / Killer of Sheep, Charles Burnett (EE.UU., 1978). 83'. Ficció, B/N, VOSE

Killer of Sheep és la primera realització de Burnett, cineasta afroamericà que va ser membre destacat del moviment LA Rebellion o Los Angeles Film School of Black Filmmakers (UCLA, finals anys 60-80), sorgit com a resposta a les revoltes de Watts (LA, 1965) i caracteritzat per aglutinar a joves directors africans i afroamericans qui, partint de la crítica anticolonial, els postulats del Tercer Cinema i el cinema d'autor, van proposar un Black cinema vanguardista alternatiu al cinema de Hollywood.

En Killer of Sheep, realitzada durant els caps de setmana de 1972-1973 com a tesi de fi de màster a la UCLA, Burnett demostra les seves dots per a mantenir la tensió entre allò narratiu i allò conceptual, presentant-nos episodis de vida domèstica de la població negra de classe treballadora a mitjans dels 70s en el barri angelí de Watts. Burnett va escriure, dirigir, produir, filmar i editar la pel·lícula, composta a mode de vinyetes d'alta càrrega poètica en els plans, a través d'actors amateurs i de l'ús magistral del blanc i negre en 16mm, en línia amb el neorealisme italià, Yasuhirō Ozu i Jean Renoir.

Dia 20 de novembre. Sessió Julie Dash

-Filles de la pols / Daughters of the Dust, Julie Dash (EE.UU., 1991). 112'. Ficció, color, VOSE.

Julie Dash és una altra de les figures il·lustres del LA Rebellion. Daughters of the Dust va ser la primera pel·lícula d'una artista afroamericana distribuïda comercialment. En aquest poema filmat coneixem la història de tres generacions de dones gullah de l'illa de Saint Helena (Carolina del Sud) en l'any 1902, quan es preparen per a emigrar del sud rural al nord urbanitzat. No en va la directora situa aquesta família en la vanguardia de la Gran Migració i al·ludeix als efectes emocionals i psicològics del massiu moviment migratori intern americà que transformaria la història del país amb l'arribada al nord de milions de persones negres que huïen del racisme de les polítiques surerenques. Filmada en dialecte gullah (crioll del sud amb influències africanes que emana històries d'esclavitud) i altament visual, està composta d'elaborats plans pictòrics (gràcies al disseny de producció de Kerry James Marshall -amb obra en el MACA-) filmats pel reconegut artista Arthur Jaffa. Dash s'allunya premeditadament de la narració lineal occidental masculina fent ús d'una narrativa circular a mode de vinyetes on se superposen temps, sensacions i vivències a través del relat d'una nena no nascuda, qui usa els relats dels seus ancestres. El dialecte, les celebracions, les vestimentes, la menjar i els ritus són un acte extrem de resistència poètico-política d'aquestes dones a les que homenatja Dash en aquest clàssic del cinema de finals del segle XX al que rendria tribut Beyoncé en Lemonade (2016).

Dia 21 de novembre. Sessió Kasi Lemmons

-El Bayou d'Eva / Eve's Bayou, Kasi Lemmons (EE.UU., 1997). 109'. Ficció, color, VOSE

Tanca el cicle una altra òpera prima, Eve's Bayou (1997), de l'afroamericana Kasi Lemmons. De la seua mà ens adentem en l'imaginari i mitologia del terror del gòtic surerenç, tan estimat per Walker i desenvolupat amb èxit en el segle XXI. Dirigits per una nena (Eva), ens traslladem als records d'un estiu a mitjans dels anys 60s en el si d'una família acaudalada afroamericana a Lusiana. Les dones governen aquest món gòtic forjat a base de secrets, vudú i forces místiques d'herència afrocaribenya on el sexe forçat, l'amor i els presentiments componen un món al que Eva intenta donar sentit. La mirada de la nena, envoltada de presències fantasmals i rituals màgics, ens permet descobrir les ansietats, miedos i estratègies de supervivència de les dones negres heretades per una complexa història d'opressió i racisme. Aquest treball íntim sobre la memòria i capacitat de l'ésser humà de construcció de la història personal i col·lectiva, el joc amb el terror per a disseccionar les relacions entre sexes i races, l'ús de les vinyetes i la presència infantil són elements que connecten amb força amb l'obra de Kara Walker. Refrendada per crítica i públic (va ser la pel·lícula independent més rendible de 1997 als EE.UU), Eve's Bayou es preserva en la Biblioteca del Congrés dels EE.UU per al seu valor cultural, històric i estètic.

El Mitolatori va començar la seua andadura en abril del 2020. Durant la pandèmia va funcionar com a mapa col·laboratiu digital de mits contemporanis. Va ser una manera de seguir connectats amb el món exterior, resignificant l'espai públic des de les nostres cases.

Un dels pilars del Mitolatori sempre va ser la resignificació urbana, perquè revisar les nostres emocions sobre l'espai públic ens empodera d'ell, perquè prestar-li especial atenció ens fa més conscients de les seues peculiaritats, i ens ajuda a valorar tots els elements del paisatge públic i urbà al posar al mateix

nivell l'edificatori (un edifici de façana emblemàtica), el vegetal (l'arbre de la plaça on jugàvem) i l'humà (la veïna que sempre s'asseia en el mateix banc del parc), entre altres. Creiem que aquesta mirada es pot tornar

radical d'una manera inesperada si es realitza des de l'òptica d'una obra del Museu prèviament vista, olida, i parlada creativament.

La mediació de les obres i els llocs es basarà en realitzar accions creatives amb elles com a objecte, per a fomentar l'observació crítica i expandida de l'obra i l'exploració subjectiva, corporal i també crítica de l'

espai urbà. A la potència significant del binomi obra-lloc li sumem així dos bagatges: el de les pràctiques de creació plàstica mediada dels tallers i laboratoris de María Maraña, i el de les tècniques d'exploració propioceptiva i fabulació identitària de les pràctiques interactives de Sergi Hernández.

El Festival Abril en Danza compta des de 2023 amb el programa "MACA EN VIVO". Programació expandida realitzada des de la direcció d'Abril en Danza en col·laboració amb el MACA i el Consorcio de Museos.

A través de la convocatòria Tangent del Consorcio de Museus de la Comunitat Valenciana.

Plantegem una nova manera de relacionar-se amb el museu amb l'objectiu de consolidar i afavorir un enriquiment mutu i un intercanvi d'experiències.

Amb aquestes visites comentades i accions volem reflexionar sobre conceptes i idees que aniran sorgint al llarg de la visita, relacionant les obres de les col·leccions del MACA amb el seu context, de forma transversal, fent una anàlisi de la realitat actual i com els artistes representen les seues vivències creant una memòria col·lectiva a través de la gran diversitat de llenguatges contemporanis que han sorgit en el segle XX i XXI.

Per a adults inquiets.

Amb el suport de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.

Visita-taller amb vermut al voltant de l'obra de les artistes de les col·leccions. Visita guiada per Explicarte

Tradicionalment, s'ha considerat la dona com una ciutadana de segona classe en el món de la cultura. Esta posició es basava en una estadística recolzada en un nombre, molt limitat, de dones que havien destacat en l'àmbit de la literatura, el pensament i en les arts plàstiques. Esta idea es desmorona davant una simple consideració, i és les reduïdes oportunitats de poder desenvolupar els seus talents personals que tenien.