Club de lectura centrat en l'art, dirigit per Andrea Barcia, comunicadora cultural. Concebut com una alternativa accessible als assajos acadèmics densos i enciclopèdics habituals en la matèria. La proposta reunix llibres que aborden el món de l'art des d'angles diversos —pintura, escultura, arquitectura, art contemporani i altres disciplines afins— amb un enfocament divulgatiu, transversal i allunyat dels tecnicismes que solen allunyar al públic general d'estos continguts.
En esta primera sessió estarem llegint "Sempre Rojo: Assajos Sobre el Mirar" per John Berger.
El mes d'agost, et proposem les visites: Pren-te un respir... a tot color. Els dijous de 12 a 13.30 hores i de 18 a 19.30 hores, realitzarem un recorregut guiat a l'exposició temporal.
L'Assemblea General de Nacions Unides, mitjançant la resolució 78/282, adoptada el 23 de maig de 2024, va declarar l'11 de juliol com a Dia Internacional de Record del Genocidi de Srebrenica subratllant la importància de la memòria i l'educació com a ferramentes per a generar consciència, combatre la negació d'esta tragèdia i evitar que crims d'esta naturalesa puguen tornar a repetirse.
Entorn d'eixa data, el Museum of Contemporary Art Ars Aevi de Sarajevo proposa a museus de tot el món participar en l'esta commemoració amb l'exposició de la fotografia «Mare de Srebrenica», de l'artista Almin Zrno presa en 2001. Es tracta d'una imatge de gran força simbòlica, que condensa el silenci, el dol i la dignitat; una obra que convoca a la introspecció i a la compassió, i que dona testimoniatge d'horrors que excedixen el llenguatge, convertint-se en símbol del dolor.
L'exposició d'esta fotografia al costat de l'oli «Montserrat criant núm. 2», de l'artista Juli González pintat entre 1936-1940, evidència una sorprenent afinitat entre les dos composicions. Juli González, a través de la figura d'una llauradora catalana, a la qual va anomenar Montserrat, representa el sofriment de la població civil durant la guerra civil espanyola.
Les dos imatges compartixen una mateixa força expressiva: quasi una mateixa dona, mare universal, amb un mocador nuat sota la barbeta; la boca oberta o tancada en un crit sord; els ulls tancats; el rostre solcat per arrugues profundes que registren el dolor extrem. El crit no se sent, però s'intuïx amb claredat. Les dos obres van ser concebudes en un mateix context de guerra, amb diverses dècades de diferència, atorgant a l'art no sols la possibilitat del gaudi estètic, sinó la d'actuar com a testimoniatge i com a acte de resistència enfront de l'oblit.
Imagen
Obra relacionada
Montserrat cridant nº 2
Montserrat criant n.º 2 va arribar a la col·lecció com a regal de Roberta González, filla de l'artista, a Eusebio Sempere, en prova de la gran amistat que els unia. El propi Sempere ho recordava així en 1976: "Roberta González em va fer proves de ...
El color s'articula a través de dos sistemes fonamentals de mescla: el sostractiu i l'additiu. Encara que els dos partixen de la combinació de colors primaris, les seues lògiques són oposades. El sistema sostractiu—propi dels pigments i superfícies materials— absorbix llum fins a aproximar-se al negre; l'additiu —basat en la projecció lumínica— summa llum fins a produir blanc. Llindar cromàtic planteja un recorregut didàctic entre els dos sistemes mitjançant dos instal·lacions connectades que convertixen la percepció del color en una experiència directa, física i participativa.
La primera instal·lació explora el sistema sostractiu mitjançant una taula de llum interactiva. Sobre ella, el visitant pot superposar cercles translúcids de diferents diàmetres i observar com l'acumulació cromàtica modifica progressivament la llum, generant mescles cada vegada més denses i fosques. La peça convertix un principi òptic en una experiència intuïtiva i manipulable.
La segona instal·lació aborda el sistema additiu a través d'una projecció composta per tres focus de colors primaris. En travessar la llum, el cos del visitant fragmenta la seua ombra en diferents capes cromàtiques, revelant com cada font lumínica intervé en la construcció de la imatge. La instal·lació transforma l'espai en un camp d'experimentació on llum, color i moviment es relacionen en temps real.
L'exposició ha sigut ampliada fins al 10 de gener de 2027.
El color no existeix, però el món és inimaginable sense ell. Com a fenomen —en tots els sentits— ha estat present en la reflexió i en les arts des de les pintures rupestres fins als experiments digitals contemporanis. Per a molts artistes ha constituït el centre de la seua pràctica, i per a filòsofs i científics ha proporcionat abundant matèria per a la reflexió i el debat.
En la història de l’art, la importància del color ha sigut discutida i impugnada amb freqüència. Va ser l’aparició de l’art abstracte a principis del segle XX la que va alliberar el color dels dictats de la representació i de la primacia de la línia. Per primera vegada, el color va poder existir per la seua pròpia presència en l’obra, sense estar subjecte a models narratius ni a altres elements de valor gràfic: va deixar de ser adjectiu per a convertir-se en substantiu.
Del color en l’art (Coloramas) exhibeix el treball d’una sèrie d’artistes contemporanis en què el color és el principi essencial de la composició. Totes les peces pertanyen a les col·leccions del MACA. Museu d’Art Contemporani d’Alacant i recorren 75 anys, des de mitjan anys cinquanta del segle XX fins a 2025. La selecció d’artistes, estils, tècniques i materials reflecteix tant la complexitat dels llenguatges contemporanis com la riquesa i varietat de les col·leccions d’aquest museu.
Juntament amb les obres, la mostra ofereix dos espais singulars. El primer, abans d’entrar a la sala, és un petit gabinet de curiositats on descobrir l’origen del color a través de minerals, plantes tintòries, pigments, tints naturals i les seues aplicacions en tèxtils. S’hi sumen mostres de pigments sintètics i industrials, testimonis d’invencions —com la patent del color en tubs—, i també documents que apunten a la impregnació ideològica, política i social del color.
Després de la sala blanca i separat visualment d’aquesta es troba Coloramas. Una experiència expansiva en un espai que recorda els antics diaporames, les cambres fosques o els zoòtrops, i en què un relat audiovisual narra la fascinant història del color i la seua progressió, primer gradual i després de ruptura, cap a l’autonomia. Coloramas es desplega en escenes que exploren el color com a fenomen físic, construcció perceptiva i llenguatge simbòlic.
Aquesta exposició té el seu origen en Lo tienes que ver. La autonomía del color en el arte abstracto, mostra celebrada a la Fundación Juan March de Madrid l’any 2025, i és resultat de la col·laboració i el suport entre institucions.
Experimentem amb taques, mescles i emocions per a descobrir com naixen els colors i com la imaginació transforma el paper en un univers ple de vida.
El Laboratori de Lletres i Imatges del MACA és una activitat cultural que combina mediació lectora, art i joc en família. Estos laboratoris són un espai dissenyat per a acostar la lectura a les famílies més enllà del tradicional. En cada laboratori es presenta una cuidada selecció d'àlbums il·lustrats en un espai cuidat i suggeridor que convida a explorar de manera lliure i autònoma materials i lectures. Amb estos laboratoris volem acostar la lectura a les infàncies i les seues famílies fomentant l'amor pels llibres, la curiositat i el pensament crític mitjançant un format lúdic i creatiu que permeta viure la lectura com una experiència col·lectiva.
El MACA és un museu viu i dinàmic per això l'equip educatiu ha ofert des dels seus inicis activitats complementàries que done a conéixer els processos creatius i les referències de l'art contemporani. Cada any el museu renova les seues propostes, per als diferents nivells de l'educació reglada. Són projectes relacionats amb les col·leccions permanents i les exposicions temporals. El fi últim de les diferents propostes és afavorir la construcció d'una mirada crítica, aprendre a observar les obres, gaudir de la informació que pot ser útil per a la comprensió i el delecte de cada peça i disposar de les claus necessàries perquè cada alumne s'enfronte sense complexos a l'art contemporani.
Des de la seua inauguració l'equip educatiu del museu ha apostat per una educació inclusiva. Al llarg de l'any es desenvolupen múltiples projectes d'atenció a la diversitat i consciència social, la finalitat dels quals ha sigut i és potenciar la integració efectiva i l'accessibilitat real de tots a l'art, a la cultura i al museu. Per a això el museu organitza regularment programes, projectes, visites dinamitzades i tallers per a col·lectius amb diversitat funcional física, psíquica, sensorial, intel·lectual o mental, així com per a col·lectius en situació de vulnerabilitat social.
Estem plenament convençuts que l'atenció a tots els públics ha de ser prioritària i d'aquesta forma planegem i planifiquem les activitats educatives, amb la finalitat d'atendre a totes les persones.
Tots els projectes són elaborats i dirigits per l'educadora i mediadora de museu Ester García Guixot.
Un laboratori creatiu on reflexionar sobre com les pràctiques artístiques poden influir en l'aprenentatge i col·laborar amb els docents per a dissenyar i implementar materials i activitats
innovadores que connecten l'aula amb el museu.
Mostrar l'art contemporani com una font de coneixement i creativitat per a desenvolupar propostes didàctiques i compartir estratègies pedagògiques.
Vincular el museu amb els plans d'estudi, afavorint la transversalitat a l'hora d'abordar el coneixement.
Proposem diferents recorreguts per les col·leccions permanents del MACA dirigits a la comunitat escolar des dels seus primers passos en Educació Infantil fins al final del cicle en Educació Secundària o Batxillerat.
Cada recorregut s'ajusta a les necessitats educatives actuals, adaptant-les a les col·leccions permanents del MACA i establint relacions profundes entre artistes, moviments i tendències, contribuint a l'enriquiment cultural de la comunitat. Tots els recorreguts van acompanyats d'una activitat que completa el que s'ha vist durant la visita.
